ESTRUCTURA NARRATIVA
La trama és molt senzilla, el llenguatge directe i ben lligat amb les imatges faran que els infants puguin interpretar per ells mateixos la narració.
Breu resum: En Pol, el personatge principal, té tres anys. S’ha fet gran. Ja fa dies que controla els seus esfínters i no es fa pipí a sobre. Sap cridar la mare quan arriba el moment. Avui la mare opina que ja pot aprendre d’anar al wàter com les persones grans. Cedeix a les propostes de la mare i queda molt content dels seus nous aprenentatges.
INICI DEL CONTE: Presentació del personatge principal en uns situació habitual de joc.
FINAL DEL CONTE: En Pol s’acomiada dels objectes que ha fet servir i es mostra satisfet del nou aprenentatge.
PERSONATGES: La mare gairebé no és veu tot i que fa el seu rol. En Pol es mostra com a únic personatge del llibre. Realitza fets importants per als infants: ja no es fa pipí als bolquers, juga sol i amb autonomia, aprèn a fer servir el WC i està content dels seus aprenentatges.

VALORS PSICOLÒGICS DEL CONTE
Activitat mental personal del protagonista molt observable.

ASPECTES LINGÜÍSTICS (text i imatge)
NOMS:
• Casa, habitació, decoració i paraments: quadres de pintura a les parets
• Quarto de bany, tassa del WC, rotllo de paper higiènic, lavabo, aixeta, porta, dipòsit
• Joguines, tren, ossos, conills, titella, ninot.

VERBS:
• jugar, somriure, estar content
• imaginar (el recorregut del tren o la participació de cada joguina en l’activitat del joc). Pensar, preveure, planificar (què farà cada joguina?)
• Tenir pipí
• Avisar, cridar ( a qui? Com? Qui fa què?)
• Tenir la intenció d’agafar l’orinal, anar-lo a buscar.
• Parlar: la mare fa una proposta diferent de la de cada dia. Escoltar i fer-ne cas.
• Asseure’s al WC
• Expressar les dificultats: forat gros, els peus no arriben a terra...
• Fer companyia: la mare porta l’ós que li farà companyia i compartirà amb ell aquests moments assegut als seu antic orinal.
• Acabar una acció: ja estic!
• Demanar ajuda (au, baixa’m d’aquí, corre!)
• Netejar el culet: la mare li fa i ell s’ho deixa fer. Experimentar una nova sensació.
• Aprovar o valorar positivament els fets: la mare li diu que molt bé.
• Agafar al coll
• Experimentat la pudor: quan prem el botó sent la pudor
• Prémer el botó per deixar baixar l’aigua.
• Observar un fet nou: l’aigua que baixa
• Comparar el fet observat: corre tanta aigua que sembla que hagi de vessar.
• Vessar: contemplar la possibilitat.
• Observar que l’aigua s’ho ha endut tot.
• Dir adéu

Següent pàgina