|
|
| MOSTRA D'EXEMPLE - En Pol ja no
fa servir l'orinal |
|
| |
6 |
Desesperació.
Què passa? Els infants han de descobrir que ja
ha acabat de fer el que feia (podem recordar què
era) i han de mirar d’endevinar què deu
dir amb aquesta boca tan oberta.
|
|
|
|
| |
|
| |
7 |
Sempre
deixarem que primer els infants imaginin el text. Es
fàcil que ells diguin la primera part. La segona
els haurem potser d’ajudar una mica: què
deu dir la seva mama mentre li neteja el culet?
|
|
|
|
| |
|
| |
8 |
Mirem
bé la imatge: què fa en Pol, que deu dir
o què deu pensar? Com se sent?, està content?,
perquè? Qui més està content?
|
|
|
|
| |
|
| |
9 |
Quin soroll fa l’aigua del
WC quan baixa? En baixa molta? Ells, que ja són
grans, s’hi ha fixat alguna vegada?
|
|
|
|
| |
|
| |
10 |
En
acabar cal baixar la tapa.... rentar-se les mans i ara
ja som grans!
Aquí aniria bé de posar un rodolí.
Per exemple: En Pol ja és gran, fa el que vol
i va al wàter tot sol.
|
|
|
|
| |
|
| |
És evident que els contes els podem explicar tantes
vegades com facin falta, com els infants ho demanin. Assegurant
que s’ho passen bé i que tots tenen l’oportunitat
de parlar. Si veiem algun infant que no participa, en lloc
de violentar-lo davant de tot fent-lo participar tant si
en té ganes com si no, els que podem fer és
fer un dia un passi amb un grupet més reduït
d’alumnes menys parladors. Hora de lleure si pot ser
per no establir diferències. Hem de fer-nos amics
dels infants per tal que es sentin molt còmodes i
tinguin ganes de fer-nos partícips dels seus pensaments.
|
|
|
|
|
|
