Aquesta és la protagonista principal del nostre conte. Es diu Paula. (Com us sembla que és aquesta nena? Què fa? Està mirant el rellotge, i això vol dir que és una nena ordenada que li agrada arribar a l’hora, ser puntual. Què li deurà passar??? Anem a veure…)

Aquest matí és el retorn a l’escola…. Comença el curs i tots els infants que estaven de vacances, han de tornar a anar a l’escola. La Paula desperta la seva mare, l’agafa per l’espatlla i la mou una mica. La mama dorm amb els ulls ben aclucats. Li diu:
- Mama! Va desperta’t, va!! Que ja és l’hora i farem tard a l’escola. Però a vosaltres què us sembla??? En té ganes de llevar-se aquesta mama??? (plarlem una mica de les ganes que en té la mare de la Paula)

La mama de la Paula es tapa el cap amb el coixí i li contesta:
- No, no i no!!!! Jo no em vull llevar. Encara no! És massa d’hora!!! I A més tinc encara moltes ganes de passejar-me amb tu i de jugar amb el teu papa. NO, NO I NO!!!

La Paula li diu amb molt d’afecte i amb paraules dolces:
- Vegem, mare, sigues raonable, dona! Aixeca’t, va, tu ja ets gran i saps molt bé que l’estiu no pot pas durar per sempre, oi??? I desprès de l’estiu, què ve???eh? ve la tardor! I a la tardor, què passa…??? Que hi ha el retorn a l’escola, ja està, és així, no s’hi pot fer res! (però la mama, què us sembla, en té ganes de llevar-se????). En parlem una mica

Aleshores la mama s’aixeca rondinant, va a l’armari amb mala gana i mala cara, hi deixa el seus pantalons curts, el vestit de bany verd, les sandàlies blanques i la bossa de la platja de plàstic.

Es posa la faldilla grisa. S’enfada perquè no acaba de poder botonar-se-la… Li diu a la Paula:
- Si us plau, ajuda’m Paula, busca la meva bossa i les claus de casa! (mig adormida)

Es posa l’impermeable i les botes, agafa la bossa que la Paula li ha trobat i li diu amb molta mandra:
- Estic a punt
(Es pot fer participar els infants per tal que facin comentaris de com veuen ells l’escena: les cares, la situació… )

Ja són al carrer! Pel camí la Paula mira de distreure la seva mare i li diu:
- Mira com n’és de bonica la tardor! Les fulles són daurades i l'aire és suau i no massa fred… Ja saps que el dia passarà ràpid. Aniràs al despatx, llegiràs el correu, picaràs a màquina quatre cosetes, telefonaràs a l’àvia i a ales teves amigues per explicar-los que ja hem tornat a l’escola… i ja serà migdia!
Però la mama mandreja i va a poc a poc.
La Paula pensa dins del seu cap però sense dir-li a la mare:
- Ho fa per posar-me nerviosa!
Ben dolçament, però li diu:
- Va, camina una mica més de pressa, mama, que faràs que arribem tard!