Amb presses els infants fan les darreres recomanacions. Algunes tenen la llagrimeta a l’ull i ensumen nas amunt perquè s’han deixat els mocadors a casa.

Algunes no volen deixar els braços dels seus infants i altres es queden enganxades, atrapades, a la reixa de l’escola. Elles reclamen:
- Un petonet més!
Com que és el dia de retorn a l’escola i els seus fills tenen molta paciència els fan un altre petonet a les galtes. Finalment la Paula es posa una mica seriosa i amb to de severitat li diu:
- Va mama, ja n’hi ha prou ara, jo tinc molta feina. Fins després

I les mares agafades a les bosses, o als carros de la compra o a la corretja del gos, fan el darrer senyal d’adéu i marxen, ben valentes, cap als seus despatxos, el mercat o la casa.

Quan ja han marxat els nens i les nenes queden ben descansats.

La Paula li diu a en Toni:
-Uff! La meva mare no m’ha fet gaires comèdies, però mira que ha estat dur de fer-la aixecar al matí!

La Júlia sospira:
- La meva mare primer no sabia on era la bossa, després no trobava les claus i per acabar, se n’ha anat sense el moneder! Mira que té el cap a passeig!

En Toni diu:
- Ho heu de comprendre! Els heu de deixar temps per a acostumar-se! Tanmateix, és dur el primer dia d’escola per les mares!

En el pati
Amb el sol que lluu i els castanyers que groguegen
Els infants poden, per fi,
oblidar els fets que els maregen
I jugar, riure i passar-ho bé fins a la fi.